Tornar a tot allò seria el millor que em podria passar. Per anar-me'n d'aquí d'una vegada, per oblidar-ho tot, per fer com si no hagués viscut res de tot això, com si res hagués passat, com si el temps hagués parat i ara tornés a començar la meva vida desde on l'havia deixat. No és que me'n arrepenteixi de les coses que he fet, perquè de totes n'he après i gràcies a elles sóc el que estic siguent ara, però estic cansada i sento com si em faltes temps per descansar. No és un cansanci normal, no s'arreglaria així com així.
" Em sento com si sigués una altra persona.
Com si mai no hagués estat en aquest món.
Com si hagués, per fi, trobat el lloc en el que m'hi sento a gust
Com si hagués trobat el lloc al que pertanyo. "
I pensar com seria si pogués fer que el temps parès. Que les agulles del rellotges no avancessin, que el sol no sortís, que la nit no existís; que tot per un moment deixés de funcionar, com seria si pogues deixar de respirar i fer que poc a poc el meu cor deixes de bategar.
I que junts descanssesim, que tots i cada un de nosaltres oblidessim tot el passat, que ens quedessim estesos al terre, per una eternitat.
I pensar com seria si en aquest moment tot deixes d'existir. Regalaria un a un tots els meus records, a tota persona que he estimat.
Sentir com ja no puc respirar, com l'aire se'm acaba, veure com ens anem quedeant quiets, sense poder parlar.
" Recordes a les persones fins a un moment determinat
Arriba un dia en el que els records compartits ja no formen part de tu,
arriba un moment en el que totes les coses viscudes deixen de significar alguna cosa,
perquè senzillament, ho trobes tant poc important que has decidit oblidar-ho per enrecordar-te'n de altres coses que en aquest moment et semblen més escencials. "
Portem tres dies o cuatre, no sabria dir-te'n quants perquè desde que sóc aquí el temps em passa volant i ni me'n donc compte. Suposo que al primer dia no vaig estar gaire contenta d'estar aquí, no era com m'ho imaginava, la veritat és que me'n vaig anar al llit vastant decepcionada. Però a mesura que han anat passant els dies, a mesura que jo i la gent ens hem anat coneguent; me'n he donat compte de que no vull estar en ningun lloc que no sigui aquest.
Suposo que no me'n donaré compte de com n'arrivo a dependre de tota aquesta rutina fins que no sigui a casa, serà quan ja tot hagi acabat que valoraré aquests moments, ara sentada devant del Hill Hall...
LAWRENCEVILLE 2009
Desitjo que tot et vagi bé, Max!
Desitjo saber actuar, saber com solucionar els problemes.
I penso cada dia en la sort que tinc de tenir a aquestes persones al meu costat. Sempre m'he cregut una noia vastant forta i decidida, però les coses canvien, la veritat es que em vaig endur una gran sorpresa al veure una persona tan alegre tan abaix del límit de la felicitat, mai no m'havia vist aixi abans.
No sé com hauria reaccionat la meva persona sense ningú al costat. Però us vaig tenir a vosaltres. La veritat es que se'm fa tant dificil descriure el que sento quan estic amb vosaltres... Se'm fa impossible descriure un sentiment tan gran. No em veig amb ningú que no sigueu vosaltres. Per sobre de tot.
