Ja no sé qué pensar de nosaltres. No sé ni el que sento per tú. No sé ni com actuar devant teu i no entenc el perquè dels meus sentiments quan et veig, no entenc res. Si en algun moment he sentit que t'estimo, és per les coses que em dius, no per com ets. I tu sents el mateix, en algun moment hauras pensat que m'estimes de veritat, però en realitat no són més que paraules sense sentit les que ens diem que fan que ens sentim d'aquesta manera.
Ja no ens diem les coses perquè les sentim, ens les diem perquè l'altre també ens digui alguna cosa que ens fagi sentir bé, i pràcticament ens és igual si ho sent o no. Si ens diem coses maques, és per sentir-nos estimats i mai hi ha hagut res millor que sentir que algú altre està enamorat de tú i t'estima de veritat. Pero m'és igual i crec fins i tot que sento tot el que et dic, perquè em fas sentir bé i no veig perquè no estimar-te ...
Ja no ens diem les coses perquè les sentim, ens les diem perquè l'altre també ens digui alguna cosa que ens fagi sentir bé, i pràcticament ens és igual si ho sent o no. Si ens diem coses maques, és per sentir-nos estimats i mai hi ha hagut res millor que sentir que algú altre està enamorat de tú i t'estima de veritat. Pero m'és igual i crec fins i tot que sento tot el que et dic, perquè em fas sentir bé i no veig perquè no estimar-te ...
