Què significa existir?
N’estic convensuda de que jo existeixo, però, i la resta? També existeixen o cada persona és tan sols una il·lusió óptica? Com sé del cert que totes aquestes persones que em rodejen són tan persones com jo, com puc saber de veritat que no solament hi sóc jo en aquest planeta. Quin sentit té la vida. I cuan et mors?
No sé perquè, suposo que aquest sentiment l’ha tingut molta altra gent apart de mí, però em dona la sensació de que jo estic aquí per canviar alguna cosa. Per fer alguna cosa molt important. Sempre he tingut la sensació de ser diferent.
Suposo que sento això perquè, com em dóna la sensació de que aquesta es la primera vegada que sóc aquí, i sóc l’única persona de la qual n’estic convensuda que existeix, no em queda més remei que pensar que jo seré la única en fer allò que ningú altre ha fet abans. És com si, anés a descobrir el sentit d’aquesta vida. Perquè m’entossudeixo en pensar que derrera de tot això s’hi amaga alguna raó que li dongui sentit a tot el que fem. Alguna raó per la que estem aquí. Alguna raó per la que la meva persona existeix i tota la resta sembla ser el mateix que jo. A on pretenem arribar? I si sóm aquí per alguna raó, i si en realitat no estem fent res del que estava planejat? Perquè tot és tan complicat?
N’estic convensuda de que jo existeixo, però, i la resta? També existeixen o cada persona és tan sols una il·lusió óptica? Com sé del cert que totes aquestes persones que em rodejen són tan persones com jo, com puc saber de veritat que no solament hi sóc jo en aquest planeta. Quin sentit té la vida. I cuan et mors?
No sé perquè, suposo que aquest sentiment l’ha tingut molta altra gent apart de mí, però em dona la sensació de que jo estic aquí per canviar alguna cosa. Per fer alguna cosa molt important. Sempre he tingut la sensació de ser diferent.
Suposo que sento això perquè, com em dóna la sensació de que aquesta es la primera vegada que sóc aquí, i sóc l’única persona de la qual n’estic convensuda que existeix, no em queda més remei que pensar que jo seré la única en fer allò que ningú altre ha fet abans. És com si, anés a descobrir el sentit d’aquesta vida. Perquè m’entossudeixo en pensar que derrera de tot això s’hi amaga alguna raó que li dongui sentit a tot el que fem. Alguna raó per la que estem aquí. Alguna raó per la que la meva persona existeix i tota la resta sembla ser el mateix que jo. A on pretenem arribar? I si sóm aquí per alguna raó, i si en realitat no estem fent res del que estava planejat? Perquè tot és tan complicat?